Filosofia Educació artística i cultural amb dansa Altres projectes Centre de recursos Intercanvi d'experičncies Contactar i notícies
Laura Marti, CEIP Antonio Machado de Mataró  “La dansa, tal com l’estem treballant amb els alumnes, no té res a veure amb la dansa que els nens i nenes tenien prèviament dins el  seu imaginari.  No ens fa falta aprendre cap moviment especial ni cap forma de moure específica. La dansa és per als nens i nenes una manera  d’explorar i de gaudir del moviment i del seu cos. La dansa és per a elles llibertat, expressivitat, creació, una manera de parlar amb el  cos ja sigui soles o en grup.  Gràcies a aquesta experiència els nens i nenes canvien la seva idea sobre la dansa, poden ballar, gaudir ballant, i sentir que el que estan  fent és tan espontani com especial. Han après que no és el mateix moure’s de qualsevol manera que ballar. Han experimentat que quan  ballen hi ha un sentit, una presència, i saben que quan ballen estan passant moltes més coses que només el moviment. Han après que  la dansa és per a elles i per a ells, sense cap mena de distinció.”  Olga Sasplugas, coreògrafa  “Aquest projecte va fer qüestionar-me sobre la idea de transmissió. Com parlar de transmissió de la dansa?  Un acte de transmissió, és la capacitat de comunicar adequadament un propòsit, una intenció, una idea, i el que és més complicat, un  sentiment. Las paraules sempre han estat el vehicle més comú, però no sempre el més efectiu, especialment si parlem en abstracte, si  allò que pretenem comunicar està en el regne del no tangible o immesurable. Per això existeixen vies alternatives, que no per no ser les  més comunes no són pas les més efectives. I la dansa, o millor, el moviment, és una d’elles.  La prioritat sempre ha estat poder arribar a comunicar la necessitat de ballar, i accentuar el seu protagonisme com a via de comunicació  alternativa. I el mètode s’ha basat en la observació. Aprenent de on venen ells, estudiant-los, escoltant i absorbint el seu món, hem  desenvolupat uns grup de treball en els quals ells han estat sempre els protagonistes, i finalment els compositors de la peça.  Era imperatiu, per a mi, accedir al seu món el més ràpidament possible per tal que entressin en la proposta fent-la seva, no meva ni de  ningú més. Amb cada projecte, veig i crec que la meva relació amb el procés creatiu evoluciona. Aquest projecte m’ha ensenyat a “re-  mirar” en el moviment quotidià, a tornar a donar pes específic al moviment pur, al més essencial, al menys treballat. A rebuscar en el  dia a dia, la bellesa del gest.”  Montserrat Nunez de Arenas, directora - CEIP de Vilassar de Mar  “Per què un artista a l’escola?  Volem una escola oberta al món i que el món entri a l’escola. En la mesura que nens i mestres tinguem experiències més riques i  variades serem més capaços d’entendre el món, d’interpretar-lo i d’estimar-lo. Els llenguatges ens proporcionen la manera d’interpretar  la realitat i permeten que ens relacionem amb els altres (que ens comuniquem) i que ens expressem.  Sovint els mestres aprofundim més en el llenguatge verbal, matemàtic…i deixem més de banda els més artístics. Podem suplir aquesta  mancança ajudant-nos dels artistes. Un artista es algú que ha aprofundit, que ha experimentat, que sap expressar-se en un llenguatge i  que busca l’expressió de la bellesa mitjançant aquest llenguatge. Què millor, doncs, que un “especialista” pugui impregnar-nos d’aquesta  saviesa?  Per què cal col·laboració entre mestres i artista?  En el desenvolupament de les sessions i en la creació d’una coreografia hi som tots junts. és un aprenentatge compartit i que creem tots  plegats. No tindria cap sentit i no li donaríem la importància que es mereix a tot el treball si els mestres ens quedéssim al marge i  l’aportació de l’artista fos una cosa aïllada. Cal que hi hagi una continuïtat del treball que s’ha generat i que s’incorpori en el dia a dia de  la vida de l’escola.  A nivell educatiu què ens aporta?  Una nova experiència, riquíssima en relació al llenguatge del cos i del moviment. Un apropament al món de l’art de forma molt directa i  vivencial.  Un coneixement més intens de nosaltres mateixos i de l’altre, que permet una millora de l’auto-estima i de la relació amb els companys i  amb el món. consciència de grup i cooperació.  La possibilitat d’expressar sensacions i emocions amb espontaneïtat utilitzant un llenguatge normalment poc desenvolupat en l’àmbit  escolar.” Àngels Soler Vila, Professora d’Educació Física – IES El Masnou  “L’IES Mediterrània del Masnou ha participat en el projecte de dansa escolar amb dos grups de 1r d’ESO formats per 30 alumnes  cadascun, sense cap tipus de selecció. És el seminari d’Educació Física qui ha integrat el projecte, destinant-li 6 sessions de dues hores  consecutives, més el treball de seguiment i ampliació que s’ha inclòs dins la unitat didàctica d’activitats rítmico-expressives.  En el moment de desenvolupament del projecte en el que ens trobem, podem senyalar els següents aspectes com a elements que  considerem més positius:  - La integració de la dansa contemporània en l’assignatura d’Educació Física permet que els alumnes integrin la pràctica d’activitat física  des de la dimensió més àmplia del treball corporal. Això permet donar el valor just i necessari del joc i l’esport en el procés de formació  del adolescents, fent possible un creixement personal més harmònic i donant a tots els alumnes la possibilitat de practicar en un futur  aquella activitat que més els agradi fent ús de la llibertat d’elecció, per la qual és indispensable el coneixement previ i la experimentació.  - El treball rigorós de les coreògrafes facilita, enormement, que els alumnes es desbloquessin i es desinhibeixin en un procés curt i  profitós. El treball amb adolescents que no hi estan avesats no és fàcil i cal un bon domini professional perquè hom s’hi senti còmode i  protagonista, la qual cosa permetrà arribar a una producció de grup que sigui satisfactòria per a tothom.  - La totalitat dels alumnes que estan compartint aquesta experiència no havien tingut experiències prèvies. L’aproximació al treball de  moviment i música havia estat per mig de les danses col·lectives a l’escola. El fet de trobar-se en el sí d’una experiència novedosa, amb  elements de relació diferents, els ha permès defugir certs estereotips i vicis establerts en el diàleg tu a tu, afavorint la resolució de  conflictes dins el grup.”  Ana Eulate, coreògrafa “(...) Aquesta experiència fa replantejar-me quina és la meva forma de composar, por què composo així. Es qüestiona la «creació». La  natura d’aquest projecte «dansa a l’escola» posa per davant aquesta qüestió i penso que és allò que fa del projecte quelcom únic, especial. El que «trec» d’aquesta experiència es aprenentatge i questionament propi, del meu propi treball, de la meva pròpia obra, del fenomen  general de la transmissió del propi univers; quin sentit té. Si el té o no… El que hem viscut amb aquesta experiència emporta més aviat a  dir-me que sí té sentit i aquesta confiança que guanyo em re-alimenta el desig de continuar, de seguir cercant…”
Intercanvi d'experiències