Laura Marti, CEIP Antonio Machado de Mataró
“La
dansa,
tal
com
l’estem
treballant
amb
els
alumnes,
no
té
res
a
veure
amb
la
dansa
que
els
nens
i
nenes
tenien
prèviament
dins
el
seu imaginari.
No
ens
fa
falta
aprendre
cap
moviment
especial
ni
cap
forma
de
moure
específica.
La
dansa
és
per
als
nens
i
nenes
una
manera
d’explorar
i
de
gaudir
del
moviment
i
del
seu
cos.
La
dansa
és
per
a
elles
llibertat,
expressivitat,
creació,
una
manera
de
parlar
amb
el
cos ja sigui soles o en grup.
Gràcies
a
aquesta
experiència
els
nens
i
nenes
canvien
la
seva
idea
sobre
la
dansa,
poden
ballar,
gaudir
ballant,
i
sentir
que
el
que
estan
fent
és
tan
espontani
com
especial.
Han
après
que
no
és
el
mateix
moure’s
de
qualsevol
manera
que
ballar.
Han
experimentat
que
quan
ballen
hi
ha
un
sentit,
una
presència,
i
saben
que
quan
ballen
estan
passant
moltes
més
coses
que
només
el
moviment.
Han
après
que
la dansa és per a elles i per a ells, sense cap mena de distinció.”
Olga Sasplugas, coreògrafa
“Aquest projecte va fer qüestionar-me sobre la idea de transmissió. Com parlar de transmissió de la dansa?
Un
acte
de
transmissió,
és
la
capacitat
de
comunicar
adequadament
un
propòsit,
una
intenció,
una
idea,
i
el
que
és
més
complicat,
un
sentiment.
Las
paraules
sempre
han
estat
el
vehicle
més
comú,
però
no
sempre
el
més
efectiu,
especialment
si
parlem
en
abstracte,
si
allò
que
pretenem
comunicar
està
en
el
regne
del
no
tangible
o
immesurable.
Per
això
existeixen
vies
alternatives,
que
no
per
no
ser
les
més comunes no són pas les més efectives. I la dansa, o millor, el moviment, és una d’elles.
La
prioritat
sempre
ha
estat
poder
arribar
a
comunicar
la
necessitat
de
ballar,
i
accentuar
el
seu
protagonisme
com
a
via
de
comunicació
alternativa.
I
el
mètode
s’ha
basat
en
la
observació.
Aprenent
de
on
venen
ells,
estudiant-los,
escoltant
i
absorbint
el
seu
món,
hem
desenvolupat uns grup de treball en els quals ells han estat sempre els protagonistes, i finalment els compositors de la peça.
Era
imperatiu,
per
a
mi,
accedir
al
seu
món
el
més
ràpidament
possible
per
tal
que
entressin
en
la
proposta
fent-la
seva,
no
meva
ni
de
ningú
més.
Amb
cada
projecte,
veig
i
crec
que
la
meva
relació
amb
el
procés
creatiu
evoluciona.
Aquest
projecte
m’ha
ensenyat
a
“re-
mirar”
en
el
moviment
quotidià,
a
tornar
a
donar
pes
específic
al
moviment
pur,
al
més
essencial,
al
menys
treballat.
A
rebuscar
en
el
dia a dia, la bellesa del gest.”
Montserrat Nunez de Arenas, directora - CEIP de Vilassar de Mar
“Per què un artista a l’escola?
Volem
una
escola
oberta
al
món
i
que
el
món
entri
a
l’escola.
En
la
mesura
que
nens
i
mestres
tinguem
experiències
més
riques
i
variades
serem
més
capaços
d’entendre
el
món,
d’interpretar-lo
i
d’estimar-lo.
Els
llenguatges
ens
proporcionen
la
manera
d’interpretar
la realitat i permeten que ens relacionem amb els altres (que ens comuniquem) i que ens expressem.
Sovint
els
mestres
aprofundim
més
en
el
llenguatge
verbal,
matemàtic…i
deixem
més
de
banda
els
més
artístics.
Podem
suplir
aquesta
mancança
ajudant-nos
dels
artistes.
Un
artista
es
algú
que
ha
aprofundit,
que
ha
experimentat,
que
sap
expressar-se
en
un
llenguatge
i
que
busca
l’expressió
de
la
bellesa
mitjançant
aquest
llenguatge.
Què
millor,
doncs,
que
un
“especialista”
pugui
impregnar-nos
d’aquesta
saviesa?
Per què cal col·laboració entre mestres i artista?
En
el
desenvolupament
de
les
sessions
i
en
la
creació
d’una
coreografia
hi
som
tots
junts.
és
un
aprenentatge
compartit
i
que
creem
tots
plegats.
No
tindria
cap
sentit
i
no
li
donaríem
la
importància
que
es
mereix
a
tot
el
treball
si
els
mestres
ens
quedéssim
al
marge
i
l’aportació
de
l’artista
fos
una
cosa
aïllada.
Cal
que
hi
hagi
una
continuïtat
del
treball
que
s’ha
generat
i
que
s’incorpori
en
el
dia
a
dia
de
la vida de l’escola.
A nivell educatiu què ens aporta?
Una
nova
experiència,
riquíssima
en
relació
al
llenguatge
del
cos
i
del
moviment.
Un
apropament
al
món
de
l’art
de
forma
molt
directa
i
vivencial.
Un
coneixement
més
intens
de
nosaltres
mateixos
i
de
l’altre,
que
permet
una
millora
de
l’auto-estima
i
de
la
relació
amb
els
companys
i
amb el món. consciència de grup i cooperació.
La
possibilitat
d’expressar
sensacions
i
emocions
amb
espontaneïtat
utilitzant
un
llenguatge
normalment
poc
desenvolupat
en
l’àmbit
escolar.”
Àngels Soler Vila, Professora d’Educació Física – IES El Masnou
“L’IES
Mediterrània
del
Masnou
ha
participat
en
el
projecte
de
dansa
escolar
amb
dos
grups
de
1r
d’ESO
formats
per
30
alumnes
cadascun,
sense
cap
tipus
de
selecció.
És
el
seminari
d’Educació
Física
qui
ha
integrat
el
projecte,
destinant-li
6
sessions
de
dues
hores
consecutives, més el treball de seguiment i ampliació que s’ha inclòs dins la unitat didàctica d’activitats rítmico-expressives.
En
el
moment
de
desenvolupament
del
projecte
en
el
que
ens
trobem,
podem
senyalar
els
següents
aspectes
com
a
elements
que
considerem més positius:
-
La
integració
de
la
dansa
contemporània
en
l’assignatura
d’Educació
Física
permet
que
els
alumnes
integrin
la
pràctica
d’activitat
física
des
de
la
dimensió
més
àmplia
del
treball
corporal.
Això
permet
donar
el
valor
just
i
necessari
del
joc
i
l’esport
en
el
procés
de
formació
del
adolescents,
fent
possible
un
creixement
personal
més
harmònic
i
donant
a
tots
els
alumnes
la
possibilitat
de
practicar
en
un
futur
aquella activitat que més els agradi fent ús de la llibertat d’elecció, per la qual és indispensable el coneixement previ i la experimentació.
-
El
treball
rigorós
de
les
coreògrafes
facilita,
enormement,
que
els
alumnes
es
desbloquessin
i
es
desinhibeixin
en
un
procés
curt
i
profitós.
El
treball
amb
adolescents
que
no
hi
estan
avesats
no
és
fàcil
i
cal
un
bon
domini
professional
perquè
hom
s’hi
senti
còmode
i
protagonista, la qual cosa permetrà arribar a una producció de grup que sigui satisfactòria per a tothom.
-
La
totalitat
dels
alumnes
que
estan
compartint
aquesta
experiència
no
havien
tingut
experiències
prèvies.
L’aproximació
al
treball
de
moviment
i
música
havia
estat
per
mig
de
les
danses
col·lectives
a
l’escola.
El
fet
de
trobar-se
en
el
sí
d’una
experiència
novedosa,
amb
elements
de
relació
diferents,
els
ha
permès
defugir
certs
estereotips
i
vicis
establerts
en
el
diàleg
tu
a
tu,
afavorint
la
resolució
de
conflictes dins el grup.”
Ana Eulate, coreògrafa
“(...)
Aquesta
experiència
fa
replantejar-me
quina
és
la
meva
forma
de
composar,
por
què
composo
així.
Es
qüestiona
la
«creació».
La
natura d’aquest projecte «dansa a l’escola» posa per davant aquesta qüestió i penso que és allò que fa del projecte quelcom únic, especial.
El
que
«trec»
d’aquesta
experiència
es
aprenentatge
i
questionament
propi,
del
meu
propi
treball,
de
la
meva
pròpia
obra,
del
fenomen
general
de
la
transmissió
del
propi
univers;
quin
sentit
té.
Si
el
té
o
no…
El
que
hem
viscut
amb
aquesta
experiència
emporta
més
aviat
a
dir-me que sí té sentit i aquesta confiança que guanyo em re-alimenta el desig de continuar, de seguir cercant…”
Intercanvi d'experiències
